En moments en que no ens entenem ni a nosaltres mateixos ens sentim així, sols. Sols perquè no tenim el valor de compartir el que sentim; i és un error.
Més de cent vegades m'he topat en una conversa en la que m'he adonat que simplement traslladant el sentiments de dins a fora arribava una pau i un somriure als llavis al veure que el que em passava, passava alhora a les ments dels altres.
Parlant amb una amiga, li explicava que molts dels problemes que ens preocupen, perdiren importància si agafessim el telèfon i fessim una trucada a una bona orella perquè ens adonariem de la similitud de pensaments i molt més, de la diferent manera que es poden veure les coses.
Aquest és un exercici que va molt bé davant d'una situació que ens crea angoixa; davant d'alguna cosa que ens preocupa, hem de canviar-nos les ulleres amb què ho mirem. Un exercici amb tu mateix, que serveix per a veure com de diferents poden veure's les coses fora de la teva ment. Pots entrar en un bar buit, la cambrera et mira i tu pensar: Ui, potser molesto, no té gent i volia tancar. La mestressa, en canvi, veu una esperança en el seu negoci i li sembles una persona molt agradable. S'asseu amb tu i passeu una llarga estona parlant. Has estat perdent temps amb un contingut mental que només t'aportava inseguretat. Hem de passar a buscar la part dels nostres pensaments per a que ens aportin seguretat, confiança, il·lusió..i deixar de banda, excloure aquells més grisos. Cal que d'un problema passis a buscar-ne les possibles solucions o les millors maneres d'afrontar-lo per a no deixar-te ofegar, cal que et motivis a tu mateix per a lluitar pel que sents i vols i no que segueixis el camí que tu creus que has de seguir o que els altres tenen preparat per a tu(canvia't les ulleres, mira-ho diferent, valora les teves possibilitats infinites!!!)
I al final, sabràs quin color d'ulleres et va millor per a mirar o potser ja no les necessitaràs perquè hauràs après el valor de mirar la millor vessant de les coses i els moments...
