En moments en que no ens entenem ni a nosaltres mateixos ens sentim així, sols. Sols perquè no tenim el valor de compartir el que sentim; i és un error.
Més de cent vegades m'he topat en una conversa en la que m'he adonat que simplement traslladant el sentiments de dins a fora arribava una pau i un somriure als llavis al veure que el que em passava, passava alhora a les ments dels altres.
Parlant amb una amiga, li explicava que molts dels problemes que ens preocupen, perdiren importància si agafessim el telèfon i fessim una trucada a una bona orella perquè ens adonariem de la similitud de pensaments i molt més, de la diferent manera que es poden veure les coses.
Aquest és un exercici que va molt bé davant d'una situació que ens crea angoixa; davant d'alguna cosa que ens preocupa, hem de canviar-nos les ulleres amb què ho mirem. Un exercici amb tu mateix, que serveix per a veure com de diferents poden veure's les coses fora de la teva ment. Pots entrar en un bar buit, la cambrera et mira i tu pensar: Ui, potser molesto, no té gent i volia tancar. La mestressa, en canvi, veu una esperança en el seu negoci i li sembles una persona molt agradable. S'asseu amb tu i passeu una llarga estona parlant. Has estat perdent temps amb un contingut mental que només t'aportava inseguretat. Hem de passar a buscar la part dels nostres pensaments per a que ens aportin seguretat, confiança, il·lusió..i deixar de banda, excloure aquells més grisos. Cal que d'un problema passis a buscar-ne les possibles solucions o les millors maneres d'afrontar-lo per a no deixar-te ofegar, cal que et motivis a tu mateix per a lluitar pel que sents i vols i no que segueixis el camí que tu creus que has de seguir o que els altres tenen preparat per a tu(canvia't les ulleres, mira-ho diferent, valora les teves possibilitats infinites!!!)
I al final, sabràs quin color d'ulleres et va millor per a mirar o potser ja no les necessitaràs perquè hauràs après el valor de mirar la millor vessant de les coses i els moments...
martes, 27 de diciembre de 2011
martes, 22 de noviembre de 2011
El meu inici al blog
No és fàcil escriure les primeres paraules, quan no saps a qui les adreces,quan comences una cosa que no saps com continua...la veritat, no tinc experiència en això d'escriure en blogs per Internet, però en tinc ganes. I quan tens ganes d'una cosa, res ni ningú t'ha de parar!
Vull presentar la meva persona així com la meva professió,que també forma part de mi. Personalment qui em coneixi ja ho sabrà, els que no a través de les paraules podrà apropar-s'hi, però també aprofito aquest espai per a que es conegui més la professió de Nutricionista-Dietista...la Nutrició és un món del que tothom en parla, tothom en sap...però alguna cosa s'està fent malament per a què els índexs de sobrepès, patologies cardiovasculars,etc afectin a una gran part de la població....
Em dic Anna i afortunadament estic treballant de Nutricionista farà gairebé un any i mig. Podria fer una descripció parlant- vos de les meves passions,de la música que m'agrada, els viatges que he fet, els tatuatges que porto...però, res i tot a la vegada és prescindible. No vull parlar de mi, vull parlar de coses que em passen pel cap, maneres de veure la vida que vas aprenent amb els anys,amb caigudes i triomfs, amb accidents i celebracions, amb la despedida malauradament de persones que estimes i amb l'espera per a tenir un nou membre a la família...moments que et donen vida i aquells que et fan ser més fort. Optimisme, parlaré sempre d'es del punt de vista optimista, doncs és la visió que deuen haver-me transmès els gens dels meus pares i amb la que em sento a gust com a companya de vida.
Un últim i important punt, és explicar-vos el perquè d'aquest títol: El Moviment Slow: tot, de mica en mica.
Quan ets petit veus el món d'un altre color, el color de la facilitat i la felicitat, amb el suport en tot moment dels pares i amb tot el teu entorn dedicat a jugar, aprendre, amb un gran toc d'innocència que et fa viure intensament el moment. Això, és una llàstima que es vagi perdent al fer-te gran...però, és llei de vida fer-se gran...ara, tothom tenim el poder ,si ho volem, de mirar el nostre entorn igual que el miravem quan erem petits...aturar-nos,per gaudir lentament(Slow)de tots els moments que de vegades ens passen per alt quan ens acostumem a devorar el dia i pensar en tot el que s'ha de fer, fent de cada dia un dia més. I No!!! És maco tenir temps per a esciure el que sents, per a anar al cinema amb qui ho vulguis, per a fer una trucada a una persona especial...i és que el moment és ara. Recorda que el protagonista de la teva vida ets tu mateix i l'únic capaç de decidir què, quan i on...de vegades amb seny, però el toc de deixar-te portar i de bogeria també hi ha de ser!
Hi ha molta informació sobre el Moviment Slow i es pot considerar un estil de vida(Slow Life) que pot abarcar Slow food, Slow cities...si no ho coneixieu i us interessa, ara ja no teniu excusa per a viure, almenys intentar-ho, amb aquella espurna de felicitat que brilla als ulls dels nens, viure el moment.
Fins molt aviat!
Vull presentar la meva persona així com la meva professió,que també forma part de mi. Personalment qui em coneixi ja ho sabrà, els que no a través de les paraules podrà apropar-s'hi, però també aprofito aquest espai per a que es conegui més la professió de Nutricionista-Dietista...la Nutrició és un món del que tothom en parla, tothom en sap...però alguna cosa s'està fent malament per a què els índexs de sobrepès, patologies cardiovasculars,etc afectin a una gran part de la població....
Em dic Anna i afortunadament estic treballant de Nutricionista farà gairebé un any i mig. Podria fer una descripció parlant- vos de les meves passions,de la música que m'agrada, els viatges que he fet, els tatuatges que porto...però, res i tot a la vegada és prescindible. No vull parlar de mi, vull parlar de coses que em passen pel cap, maneres de veure la vida que vas aprenent amb els anys,amb caigudes i triomfs, amb accidents i celebracions, amb la despedida malauradament de persones que estimes i amb l'espera per a tenir un nou membre a la família...moments que et donen vida i aquells que et fan ser més fort. Optimisme, parlaré sempre d'es del punt de vista optimista, doncs és la visió que deuen haver-me transmès els gens dels meus pares i amb la que em sento a gust com a companya de vida.
Un últim i important punt, és explicar-vos el perquè d'aquest títol: El Moviment Slow: tot, de mica en mica.
Quan ets petit veus el món d'un altre color, el color de la facilitat i la felicitat, amb el suport en tot moment dels pares i amb tot el teu entorn dedicat a jugar, aprendre, amb un gran toc d'innocència que et fa viure intensament el moment. Això, és una llàstima que es vagi perdent al fer-te gran...però, és llei de vida fer-se gran...ara, tothom tenim el poder ,si ho volem, de mirar el nostre entorn igual que el miravem quan erem petits...aturar-nos,per gaudir lentament(Slow)de tots els moments que de vegades ens passen per alt quan ens acostumem a devorar el dia i pensar en tot el que s'ha de fer, fent de cada dia un dia més. I No!!! És maco tenir temps per a esciure el que sents, per a anar al cinema amb qui ho vulguis, per a fer una trucada a una persona especial...i és que el moment és ara. Recorda que el protagonista de la teva vida ets tu mateix i l'únic capaç de decidir què, quan i on...de vegades amb seny, però el toc de deixar-te portar i de bogeria també hi ha de ser!
Hi ha molta informació sobre el Moviment Slow i es pot considerar un estil de vida(Slow Life) que pot abarcar Slow food, Slow cities...si no ho coneixieu i us interessa, ara ja no teniu excusa per a viure, almenys intentar-ho, amb aquella espurna de felicitat que brilla als ulls dels nens, viure el moment.
Fins molt aviat!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)