martes, 22 de noviembre de 2011

El meu inici al blog

No és fàcil escriure les primeres paraules, quan no saps a qui les adreces,quan comences una cosa que no saps com continua...la veritat, no tinc experiència en això d'escriure en blogs per Internet, però en tinc ganes. I quan tens ganes d'una cosa, res ni ningú t'ha de parar!
Vull presentar la meva persona així com la meva professió,que també forma part de mi. Personalment qui em coneixi ja ho sabrà, els que no a través de les paraules podrà apropar-s'hi, però també aprofito aquest espai per a que es conegui més la professió de Nutricionista-Dietista...la Nutrició és un món del que tothom en parla, tothom en sap...però alguna cosa s'està fent malament per a què els índexs de sobrepès, patologies cardiovasculars,etc afectin a una gran part de la població....
Em dic Anna i afortunadament estic treballant de Nutricionista farà gairebé un any i mig. Podria fer una descripció parlant- vos de les meves passions,de la música que m'agrada, els viatges que he fet, els tatuatges que porto...però, res i tot a la vegada és prescindible. No vull parlar de mi, vull parlar de coses que em passen pel cap, maneres de veure la vida que vas aprenent amb els anys,amb caigudes i triomfs, amb accidents i celebracions, amb la despedida malauradament de persones que estimes i amb l'espera per a tenir un nou membre a la família...moments que et donen vida i aquells que et fan ser més fort. Optimisme, parlaré sempre d'es del punt de vista optimista, doncs és la visió que deuen haver-me transmès els gens dels meus pares i amb la que em sento a gust com a companya de vida.
Un últim i important punt, és explicar-vos el perquè d'aquest títol: El Moviment Slow: tot, de mica en mica.
Quan ets petit veus el món d'un altre color, el color de la facilitat i la felicitat, amb el suport en tot moment dels pares i amb tot el teu entorn dedicat a jugar, aprendre, amb un gran toc d'innocència que et fa viure intensament el moment. Això, és una llàstima que es vagi perdent al fer-te gran...però, és llei de vida fer-se gran...ara, tothom tenim el poder ,si ho volem, de mirar el nostre entorn igual que el miravem quan erem petits...aturar-nos,per gaudir lentament(Slow)de tots els moments que de vegades ens passen per alt quan ens acostumem a devorar el dia i pensar en tot el que s'ha de fer, fent de cada dia un dia més.  I No!!! És maco tenir temps per a esciure el que sents, per a anar al cinema amb qui ho vulguis, per a fer una trucada a una persona especial...i és que el moment és ara. Recorda que el protagonista de la teva vida ets tu mateix i l'únic capaç de decidir què, quan i on...de vegades amb seny, però el toc de deixar-te portar i de bogeria també hi ha de ser!
Hi ha molta informació sobre el Moviment Slow i es pot considerar un estil de vida(Slow Life) que pot abarcar Slow food, Slow cities...si no ho coneixieu i us interessa, ara ja no teniu excusa per a viure, almenys intentar-ho, amb aquella espurna de felicitat que brilla als ulls dels nens, viure el moment.
Fins molt aviat!

No hay comentarios:

Publicar un comentario